dimarts, 27 de maig de 2014

"El mito de los deberes" - Alfie Kohn

El debat sobre si han de fer o no deures escolars els més petits, està a l’ordre del dia. Les famílies, s’han adonat que cada cop els seus fills porten més i més deures en finalitzar la jornada escolar, molts més dels que ells mateixos realitzaven. És per això, que aquestes muntanyes de deures ocupen tota la jornada de tarda i caps de setmana dels nens i nenes des de primer de primària, inclús abans.

Malauradament, estem tant acostumant que acceptem aquest fet creient que no podem fer-hi res, només queixar-nos i veure com els més petits fan front a jornades interminables que s’allarguen de les 9 de matí a gairebé les 9 del vespre.

El passat any 2012, les famílies de França, van convocar una vaga cosa que va dur aquest tema a debatre’s en els medis de comunicació, i encara avui és un aspecte molt parlat en articles de diaris i revistes.

El llibre que us presentem, “El mito de los deberes”, pretén ser una eina per aquest debat educatiu i social. El seu brillant anàlisi no només exposa que els deures no tenen cap sentit, sinó que també hi ha una forta connexió entre aquests i la visió equivocada que es té de l’educació i la concepció d’aprenentatge.


Els arguments exposats per l’autor Alfie Kohn, ajudaran a famílies i mestres a participar activament en la defensa de l’educació actual i així, la vida dels nostres fills. 

Les pissarres digitals a les aules

Fa qüestió de pocs anys no ens haguéssim arribat a imaginar com les tecnologies han evolucionat i transformat la societat actual, i com aquesta ha canviat el nostre dia a dia. El nostre entorn esta impregnat de nous mètodes a través de l’ús de noves tecnologies, la feina, el carrer, la nostra pròpia casa, i com no podria ser menys, l’escola.

Aquesta gran evolució de les tecnologies a l’hora d’aplicar-les a l’escola ens ha permès tenir més recursos per ajudar i reforçar en l’aprenentatge dels més petits; des de jocs interactius a l’aula, fins a programes que els ajuden a elaborar i presentar treballs o entendre millor una assignatura.
Com podreu observar en el vídeo, una de les innovacions més actuals que s’està fent durant aquests últims anys a les escoles és la Pissarra Digital (PD), un ordinador amb connexió a Internet, el qual poden visualitzar tots els alumnes mitjançant un projector, que projecta la imatge de l’ordinador a la pissarra.
Aquest és un recurs molt bo i útil per a que els mestres transformin les “típiques” classes avorrides davant d’un llibre, en classes dinàmiques i interactives on tots els nens puguin participar activament.

En aquest vídeo es tracten diversos aspectes que ens poden semblar interessants sobre el tema; la definició del concepte i els tipus de pissarres digitals que existeixen, les característiques que presenta i quin és el seu ús, i finalment es tracten els avantatges i desavantatges que aquest nou recurs pot desenvolupar dins l’aula. En l’última part del vídeo també podreu conèixer com es treballa aquest nou recurs a l’aula i podreu observar les diverses activitats que es poden dur a terme amb aquest nou maquinari.

Creiem que aquest vídeo pot ser molt útil per a famílies que tenen poc coneixement sobre aquests nous recursos per així saber què i com treballa el seu fill dins l’escola.





Per concloure ens agradaria llençar una pregunta que ha sorgit en veure aquest vídeo, i és que; si en tan pocs anys l’escola a donat un canvi de 180º, d’aquí uns anys com seran les escoles del futur?

Us convidem a la reflexió!

dilluns, 26 de maig de 2014

“Vivo en el futuro y esto es lo que veo” – Nick Bilton

“Vivo en el futuro y esto es lo que veo” és un llibre escrit per Nick Bilton, un periodista de The New York Times i autor de Bits, un dels blocs de referencia a nivell mundial.

Bilton amb aquest llibre intenta fer un exercici de visualització que permet imaginar un futur pel qual ja estem transitant. Hem de ser conscients que els medis de comunicació tenen cada vegada més força en la nostra societat i que res podrà ser com abans de l’arribada d’Internet i les noves tecnologies.

En aquest llibre Bilton explica la quantitat de possibilitats que ofereix Internet, quines són les nostres responsabilitats davant d’aquest, quines oportunitats ofereix i com utilitzar-lo correctament per a que fem un ús responsable i útil.
Bilton puntualitza diferents aspectes de les noves tecnologies i posa exemples d’innovacions que s’han fet per Internet, com la comercialització de productes, les xarxes socials..., i com aquests aspectes afecten al nostre dia a dia.

Creiem que aquest llibre pot ser molt interessant per aquelles famílies més allunyades de les noves tecnologies, que desconeixen més els temes que l’envolten, les possibilitats que ofereix..., però també quins aspectes hem d’evitar i/o anar més en compte, sobretot amb els més petits de casa.


Així doncs us convidem a la seva lectura i a la reflexió!


Bilton, Nick (2011). Vivo en el futuro y esto es lo que veo (1a ed.). Gestión 2000.

Sortides a la natura

Els nens i nenes passen la majoria d’hores del dia entre quatre parets, l’aula.  Quan arriben a casa, després d’una llarga jornada, tornen a veure’s tancats però aquest cop el propi habitatge. No hem pensat mai que moltes de les coses que fem amb els més petits podem fer-les a la natura? Si el teu fill o filla no entén les parts que caracteritzen una muntanya, sortim a veure’n una!

A continuació, us presentem una activitat molt entretinguda i divertida per a nens i nenes dels quals el seu principal objectiu és saber classificar els arbres en arbres de fulla caduca i arbres de fulla perenne.

Aquesta pràctica ha estat dissenyada per dues de les autores del bloc i juntament amb una altra companya d’educació primària.

Cal dir, que aquesta activitat està pensada per dur a terme tant en família com des de les escoles.


Presentació Prezi:




A divertir-se!

diumenge, 25 de maig de 2014

Perquè cal posar límits?



Antigament, els pares i mestres educaven als nens i les nenes amb el càstig i l'autoritat. 

Per sort, aquest model ha passat a l'hisòria. Avui dia imperen en moltes famílies les relacions democràtiques i afectuoses entre pares, mares i fills. Es permet als nens i les nenes desfogar-se, prendre part en les converses, fer preguntes, protestar i expressar les seves opinions.


Si deixem que els nens discuteixins, ens portin la contrària o fins i tot s'oposin totalment a les nostres idees, els hi transmetem valors molt importants.

L’educació "a l’antiga", basada en l’autoritat, la coacció, i l’ús de la força, no dóna bons resultats: els nens així educats, d’adults, solen ser persones indecises i covards, o pel contrari són persones que solen fer ús de la violència.
En l’altre extrem, la llibertat absoluta dels nens, tal i com s’entenia l’educació en alguns països durant els anys ‘60 i ‘70, tampoc reporta beneficis. Es permetia als nens fer tot allò que volien, esperant amb ingenuïtat que, sense imposar-los límits, es convertissin en bones persones, i el que van aconseguir són adults capritxosos, egoistes i irresponsables.


El més recomanable és un terme mig; les dades sobre educació infantil de què disposem actualment indiquen que una educació excessivament permissiva és tan perjudicial com una d’autoritària.

dijous, 22 de maig de 2014

L'educació en el lleure

S'acosta el final de curs, i amb ell, 2 llargs mesos d'estiu. Dos mesos on els infants busquen divertir-se, trobar-se amb els amics, fer sortides amb la família, etc. La pregunta és “¿La família disposa de tot el seu temps per a dedicar-se al seu fill, i cobrir totes, o la majoria, de necessitats que aquest presenta?.
A hores d’ara ens trobem amb molts pares que, a causa de la seva feina, poden compartir molt poques hores amb els seus fills, i resulta casi impossible fer coincidir els mesos de vacances dels pares amb els dels infants. És llavors quan sorgeix el primer mal de cap de l’estiu; ¿amb qui podem deixar el nostre fill per a que gaudeixi l’estiu i alhora aprengui?
Bé, partint d’aquesta problemàtica ens agradaria presentar-vos aquest vídeo, on es parla de l’esplai Garbí de Mataró, un esplai d’estiu que exposa com funciona, què hi fan, què aprenen els nens, etc.


Amb aquest vídeo volem fer una petita pinzellada sobre la visió educadora que presenten els esplais, ja que en determinades ocasions ens hem trobat amb casos de famílies que creuen que dur al nen a l’esplai és una manera que aquesta entitat tingui cura de l’infant i no estigui sol a casa durant les llargues hores d’estiu.

Segons el nostre punt de vista i la documentació que hem extret de la xarxa, els esplais o associacions de lleure són espais que tenen cura de l’infant, però a més a més tenen el principal objectiu d’educar a infants i joves fora del seu àmbit escolar i familiar. Llavors creiem que pot ser una solució molt útil i positiva dur als infants a esplais, sempre i quan la família s’ho pugui permetre. No obstant, recomanem en qualsevol dels casos que els pares s’informin correctament del funcionament de l’esplai i les activitats que es realitzaran durant les setmanes d’assistència del seu fill.


També ens agradaria ensenyar-vos un segon vídeo, en continuació amb el primer, sobre quin paper i quins rols poden tenir els pares dins aquests espais i la gran importància que té ser partícips en els moments de lleure dels nostres fills.  


dilluns, 19 de maig de 2014

Quins són els objectius dels deures escolars?

Com ens bé ens exposa la psicòloga Montserrat Margenat al seu article Los deberes escolares, el fet que els nens i nenes tinguin deures en acabar la jornada escolar, és un fet tan assumint que no és discutida ni per famílies, ni mestres ni tan sols els propis alumnes. Però, quin és la finalitat d’aquests? 

Es creu, que aquests tenen l’objectiu d’assegurar allò que s’ha après a classe durant el dia. Però ara bé, Montserrat ens planteja la següent qüestió: si els deures serveixen per garantir l’aprenentatge del nen, aquells nens que necessiten aquest suport ja que els costa una mica més que a la resta del grup, els serà molt difícil realitzar aquestes tasques sense ajuda. D’altra banda, els nens que no els suposa cap esforç, és necessari insistir en aquests continguts que ja té assumits?



Podeu consultar l'article a 

(2004). Aula de Innovación Educativa. [Versión electrónica]. Revista Aula de Innovación Educativa 135