dimarts, 27 de maig del 2014

"El mito de los deberes" - Alfie Kohn

El debat sobre si han de fer o no deures escolars els més petits, està a l’ordre del dia. Les famílies, s’han adonat que cada cop els seus fills porten més i més deures en finalitzar la jornada escolar, molts més dels que ells mateixos realitzaven. És per això, que aquestes muntanyes de deures ocupen tota la jornada de tarda i caps de setmana dels nens i nenes des de primer de primària, inclús abans.

Malauradament, estem tant acostumant que acceptem aquest fet creient que no podem fer-hi res, només queixar-nos i veure com els més petits fan front a jornades interminables que s’allarguen de les 9 de matí a gairebé les 9 del vespre.

El passat any 2012, les famílies de França, van convocar una vaga cosa que va dur aquest tema a debatre’s en els medis de comunicació, i encara avui és un aspecte molt parlat en articles de diaris i revistes.

El llibre que us presentem, “El mito de los deberes”, pretén ser una eina per aquest debat educatiu i social. El seu brillant anàlisi no només exposa que els deures no tenen cap sentit, sinó que també hi ha una forta connexió entre aquests i la visió equivocada que es té de l’educació i la concepció d’aprenentatge.


Els arguments exposats per l’autor Alfie Kohn, ajudaran a famílies i mestres a participar activament en la defensa de l’educació actual i així, la vida dels nostres fills. 

Les pissarres digitals a les aules

Fa qüestió de pocs anys no ens haguéssim arribat a imaginar com les tecnologies han evolucionat i transformat la societat actual, i com aquesta ha canviat el nostre dia a dia. El nostre entorn esta impregnat de nous mètodes a través de l’ús de noves tecnologies, la feina, el carrer, la nostra pròpia casa, i com no podria ser menys, l’escola.

Aquesta gran evolució de les tecnologies a l’hora d’aplicar-les a l’escola ens ha permès tenir més recursos per ajudar i reforçar en l’aprenentatge dels més petits; des de jocs interactius a l’aula, fins a programes que els ajuden a elaborar i presentar treballs o entendre millor una assignatura.
Com podreu observar en el vídeo, una de les innovacions més actuals que s’està fent durant aquests últims anys a les escoles és la Pissarra Digital (PD), un ordinador amb connexió a Internet, el qual poden visualitzar tots els alumnes mitjançant un projector, que projecta la imatge de l’ordinador a la pissarra.
Aquest és un recurs molt bo i útil per a que els mestres transformin les “típiques” classes avorrides davant d’un llibre, en classes dinàmiques i interactives on tots els nens puguin participar activament.

En aquest vídeo es tracten diversos aspectes que ens poden semblar interessants sobre el tema; la definició del concepte i els tipus de pissarres digitals que existeixen, les característiques que presenta i quin és el seu ús, i finalment es tracten els avantatges i desavantatges que aquest nou recurs pot desenvolupar dins l’aula. En l’última part del vídeo també podreu conèixer com es treballa aquest nou recurs a l’aula i podreu observar les diverses activitats que es poden dur a terme amb aquest nou maquinari.

Creiem que aquest vídeo pot ser molt útil per a famílies que tenen poc coneixement sobre aquests nous recursos per així saber què i com treballa el seu fill dins l’escola.





Per concloure ens agradaria llençar una pregunta que ha sorgit en veure aquest vídeo, i és que; si en tan pocs anys l’escola a donat un canvi de 180º, d’aquí uns anys com seran les escoles del futur?

Us convidem a la reflexió!

dilluns, 26 de maig del 2014

“Vivo en el futuro y esto es lo que veo” – Nick Bilton

“Vivo en el futuro y esto es lo que veo” és un llibre escrit per Nick Bilton, un periodista de The New York Times i autor de Bits, un dels blocs de referencia a nivell mundial.

Bilton amb aquest llibre intenta fer un exercici de visualització que permet imaginar un futur pel qual ja estem transitant. Hem de ser conscients que els medis de comunicació tenen cada vegada més força en la nostra societat i que res podrà ser com abans de l’arribada d’Internet i les noves tecnologies.

En aquest llibre Bilton explica la quantitat de possibilitats que ofereix Internet, quines són les nostres responsabilitats davant d’aquest, quines oportunitats ofereix i com utilitzar-lo correctament per a que fem un ús responsable i útil.
Bilton puntualitza diferents aspectes de les noves tecnologies i posa exemples d’innovacions que s’han fet per Internet, com la comercialització de productes, les xarxes socials..., i com aquests aspectes afecten al nostre dia a dia.

Creiem que aquest llibre pot ser molt interessant per aquelles famílies més allunyades de les noves tecnologies, que desconeixen més els temes que l’envolten, les possibilitats que ofereix..., però també quins aspectes hem d’evitar i/o anar més en compte, sobretot amb els més petits de casa.


Així doncs us convidem a la seva lectura i a la reflexió!


Bilton, Nick (2011). Vivo en el futuro y esto es lo que veo (1a ed.). Gestión 2000.

Sortides a la natura

Els nens i nenes passen la majoria d’hores del dia entre quatre parets, l’aula.  Quan arriben a casa, després d’una llarga jornada, tornen a veure’s tancats però aquest cop el propi habitatge. No hem pensat mai que moltes de les coses que fem amb els més petits podem fer-les a la natura? Si el teu fill o filla no entén les parts que caracteritzen una muntanya, sortim a veure’n una!

A continuació, us presentem una activitat molt entretinguda i divertida per a nens i nenes dels quals el seu principal objectiu és saber classificar els arbres en arbres de fulla caduca i arbres de fulla perenne.

Aquesta pràctica ha estat dissenyada per dues de les autores del bloc i juntament amb una altra companya d’educació primària.

Cal dir, que aquesta activitat està pensada per dur a terme tant en família com des de les escoles.


Presentació Prezi:




A divertir-se!

diumenge, 25 de maig del 2014

Perquè cal posar límits?



Antigament, els pares i mestres educaven als nens i les nenes amb el càstig i l'autoritat. 

Per sort, aquest model ha passat a l'hisòria. Avui dia imperen en moltes famílies les relacions democràtiques i afectuoses entre pares, mares i fills. Es permet als nens i les nenes desfogar-se, prendre part en les converses, fer preguntes, protestar i expressar les seves opinions.


Si deixem que els nens discuteixins, ens portin la contrària o fins i tot s'oposin totalment a les nostres idees, els hi transmetem valors molt importants.

L’educació "a l’antiga", basada en l’autoritat, la coacció, i l’ús de la força, no dóna bons resultats: els nens així educats, d’adults, solen ser persones indecises i covards, o pel contrari són persones que solen fer ús de la violència.
En l’altre extrem, la llibertat absoluta dels nens, tal i com s’entenia l’educació en alguns països durant els anys ‘60 i ‘70, tampoc reporta beneficis. Es permetia als nens fer tot allò que volien, esperant amb ingenuïtat que, sense imposar-los límits, es convertissin en bones persones, i el que van aconseguir són adults capritxosos, egoistes i irresponsables.


El més recomanable és un terme mig; les dades sobre educació infantil de què disposem actualment indiquen que una educació excessivament permissiva és tan perjudicial com una d’autoritària.

dijous, 22 de maig del 2014

L'educació en el lleure

S'acosta el final de curs, i amb ell, 2 llargs mesos d'estiu. Dos mesos on els infants busquen divertir-se, trobar-se amb els amics, fer sortides amb la família, etc. La pregunta és “¿La família disposa de tot el seu temps per a dedicar-se al seu fill, i cobrir totes, o la majoria, de necessitats que aquest presenta?.
A hores d’ara ens trobem amb molts pares que, a causa de la seva feina, poden compartir molt poques hores amb els seus fills, i resulta casi impossible fer coincidir els mesos de vacances dels pares amb els dels infants. És llavors quan sorgeix el primer mal de cap de l’estiu; ¿amb qui podem deixar el nostre fill per a que gaudeixi l’estiu i alhora aprengui?
Bé, partint d’aquesta problemàtica ens agradaria presentar-vos aquest vídeo, on es parla de l’esplai Garbí de Mataró, un esplai d’estiu que exposa com funciona, què hi fan, què aprenen els nens, etc.


Amb aquest vídeo volem fer una petita pinzellada sobre la visió educadora que presenten els esplais, ja que en determinades ocasions ens hem trobat amb casos de famílies que creuen que dur al nen a l’esplai és una manera que aquesta entitat tingui cura de l’infant i no estigui sol a casa durant les llargues hores d’estiu.

Segons el nostre punt de vista i la documentació que hem extret de la xarxa, els esplais o associacions de lleure són espais que tenen cura de l’infant, però a més a més tenen el principal objectiu d’educar a infants i joves fora del seu àmbit escolar i familiar. Llavors creiem que pot ser una solució molt útil i positiva dur als infants a esplais, sempre i quan la família s’ho pugui permetre. No obstant, recomanem en qualsevol dels casos que els pares s’informin correctament del funcionament de l’esplai i les activitats que es realitzaran durant les setmanes d’assistència del seu fill.


També ens agradaria ensenyar-vos un segon vídeo, en continuació amb el primer, sobre quin paper i quins rols poden tenir els pares dins aquests espais i la gran importància que té ser partícips en els moments de lleure dels nostres fills.  


dilluns, 19 de maig del 2014

Quins són els objectius dels deures escolars?

Com ens bé ens exposa la psicòloga Montserrat Margenat al seu article Los deberes escolares, el fet que els nens i nenes tinguin deures en acabar la jornada escolar, és un fet tan assumint que no és discutida ni per famílies, ni mestres ni tan sols els propis alumnes. Però, quin és la finalitat d’aquests? 

Es creu, que aquests tenen l’objectiu d’assegurar allò que s’ha après a classe durant el dia. Però ara bé, Montserrat ens planteja la següent qüestió: si els deures serveixen per garantir l’aprenentatge del nen, aquells nens que necessiten aquest suport ja que els costa una mica més que a la resta del grup, els serà molt difícil realitzar aquestes tasques sense ajuda. D’altra banda, els nens que no els suposa cap esforç, és necessari insistir en aquests continguts que ja té assumits?



Podeu consultar l'article a 

(2004). Aula de Innovación Educativa. [Versión electrónica]. Revista Aula de Innovación Educativa 135

dissabte, 17 de maig del 2014

Observatori Llagostera

S’acosta el bon temps i volem aprofitar per fer-vos una proposta gratuïta a totes les famílies a l’observatori Astronòmic de Llagostera.

Tots els dimecres a partir de les 20.00h podeu visitar les seves instal·lacions al centre del poble de Llagostera acompanyats dels més petits. Allà trobareu un grup de membres de l’associació d’Astrogirona que us guiaran la visita, mostraran les instal·lacions i podreu pujar a la cúpula on trobareu un magnífic telescopi, en el qual sempre que el temps ho permeti podreu observar diferents astres. Com bé hem comentat al principi ara es el temps ideal degut a que no fa fred i majoritàriament podem gaudir de nits sense cap núvol.
Podreu observar la lluna, saturn, júpiter, mart i altres astres que trobem al cel nocturn.


Us hi animem a que el visiteu, a més a més us adjuntem la pagina web per si us voleu posar en contacte o voleu fer un cop d’ull a totes les activitats que proposa al llarg de l’any.


dijous, 8 de maig del 2014

Que passa quan un nen deixa l'escola amb 9 anys?

Avui us volem compartir aquest vídeo que hem trobat per la xarxa, i que ha generat molta controversia al darrer any.
El vídeo dura aproximadament uns 10 minuts, està presentat per un noi de 13 anys i comparteix la seva experiència després  que la seva mare decidís treure'l de l'escola ordinària.



Us convidem a la reflexió!








dimarts, 6 de maig del 2014

Aplicació per a tablets: PUPITRE

S’acosten les vacances d’estiu i amb aquestes els eterns i feixucs quaderns d’estiu dels més petits.  A part d’això, l’elevat preu d’aquests llibrets, suposa un obstacle per a moltes famílies.

Avui, ens agradaria recomanar-vos l’aplicació per a tabletes PUPITRE. Aquesta aplicació ens permet accedir als típics quaderns d’estiu que realitzen els nens i nenes de manera interactiva, divertida i econòmica. Combina els components lúdics amb els educatiu potenciant, així, la motivació dels més petits a l’hora de dur a terme les tasques d’estiu.


Pupitre està dirigida a nens i nenes de 3 a 11 anys, és a dir tots aquells petits que es trobin a educació infantil o primària.

Gràcies aquesta aplicació, treballem totes les competències del currículum escolar a través del joc.

A continuació, trobareu l’anàlisi complert de tots els aspectes relacionats amb PUPITRE, seguit de l’enllaç de descàrrega de l’aplicació.

Anàlisi aplicació:

Enllaç de descàrrega:



Esperem que us sigui de gran ajuda. 

dimecres, 30 d’abril del 2014

Programari multimèdia educatiu: PETITA XARXA

Avui us volem presentar el programari multimèdia educatiu "Petita Xarxa" destinat a infants entre 2 i 10 anys.

Petita Xarxa, és un programa multimèdia on hi podem trobar tot tipus de continguts: jocs, activitats, curiositats, programes, receptes i plats per fer amb els més petits de casa, notícies, vídeos educatius, articles d’interès, explicacions de conceptes històrics amb animacions, entre moltes altres coses. 
                             

Aquest programari ha estat observar i analitzat al detall, i considerem que és un molt bon recurs per a complementar els conceptes explicats a l'escola, ja que es treballen continguts matemàtics, artístics, de llengua, historia, etc. 

A més, també és
 un molt bon recurs de cultura i actualitat ja que proporciona informacions i articles que poden resultar molt interessants per a tots els membres de la família.

A continuació us facilitem l'enllaç del programari multimèdia "Peita xarxa" i un anàlisi detallat sobre com i què treballa aquest programa.







dilluns, 28 d’abril del 2014

L'escola frena el desenvolupament de la creativitat

Avui us presentem a en Ken Robinson. Per tothom qui no el conegui és Educador, Sociòleg i Escriptor, expert en temes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l’educació i els recursos humans.

A continuació us adjuntem fent clic aquí, un vídeo que ens parla de com l’educació que es du a terme a les escoles desacredita i bloqueja el desenvolupament de la creativitat.

El vídeo dura aproximadament 17 minuts però és molt interessant tan per mestres com per pares i mares!



divendres, 25 d’abril del 2014

Llibre recomanat de la setmana

Aquesta setmana, ens agradaria recomanar-vos el llibre Tomàs i les paraules màgiques d’en Ricardo Alcántara per a nens i nenes a partir de 5 anys. En Tomàs, un ninot de fusta i la seva millor amiga, una pilota sempre estan junts. Tot jugant al camp, es troben un soldat de plom que s’uneix a les seves aventures. Un dia, però, el soldat fa un comentari desafortunat a en Tomàs que el fa posar molt trist. Passen els dies i el Tomàs no somriu, ja no és el que era però el vent que és savi li recomana al soldat una paraula màgica que farà que el Tomàs torni a ser el que era. Quina és aquesta paraula? Perdó!.
Amb la historia del Tomàs i els seus amics, fem que els nens i nenes entenguin el valor del perdó ja que moltes vegades es disculpen perquè els adults els diem que ho facin. Els més petits han de saber que tots ens podem equivocar però que s’ha de demanar perdó,de debò, quan hem ferit els sentiments dels altres. 

Podeu trobar aquest llibre a la biblioteca municipal més propera o bé a qualsevol llibreria.


Esperem que us agradi!

dimecres, 23 d’abril del 2014

Feliç diada de Sant Jordi!

En un dia tan especial com avui, anem a descobrir una mica més a fons l’origen de les tradicions de la diada. La pàgina web de la biblioteca virtual de la Diputació de Barcelona ens deixa aquesta petita explicació en el seu especial de Sant Jordi.

Llibres

La diada de Sant Jordi és el Dia Internacionals del Libre i dels Drets de l'Autor que promou la UNESCO des de 1995.

A Catalunya la festa ha esdevingut una de les diades populars més celebrades i ha ajudat molt a difondre els llibres i la lectura. La data triada, el 23 d'abril, conincideix amb el dia de la mort de l'escriptor català Josep Pla, de l'autor més famós de la llengua anglesa, William Shakespeare i del creador del Quixor, Miquel de Cervantes.

Durant tot el dia els carrers s'omple de parades plenes de llibres i els escriptors presenten i signen els seus llibres.

Roses
La tradició popular de regalar roses és molt antiga ja que és té constància des del segle XV. És un símbol molt arrelat a Catalunya que s'ha mantingut viu fins els nostres dies.

Segons la tradició, el noi acostuma a regalar una rosa a la noia que torna el present amb un llibre. En un sol dia, i a partir de les parades repartides pels carrers, es regalaran milions de roses de tots colors, i es compraran una gran part dels llibre sque es venen en un any.



Pastís i pa de Sant Jordi

Creats pel Gremi de Flequers de Barcelona, el pastís i el pa de Sant Jori, són dos productes que s'elaboren per la diada de Sant Jordi i també per la Diada Nacional de l'11 de Setembre.

És un pa que representa l'escut de Catalunya, quatre barres verelles sobre fons groc. S'elabora a partir de tres pastes: de nous, de sobrassada i de formatge, fa que sigui un pa gustós i aromàtic.

El pastís de Sant Jordi és un pa de pessic tallat diverses vegades i farcit amb crema de mantega per semblar pàgines d'un llibre.

Per conèixer més aquesta pàgina, us deixem el seu enllaç:



Us desitgem una Feliç diada de Sant Jordi! Que tots els enamorats i enamorades de la seva mare, el seu pare, els seus fills, la seva parella, els seus amics, la seva mascota, els seus avis o de la vida, passeu un dia genial.


Felicitats a tots els Jordis i Jordines! 



dimarts, 22 d’abril del 2014

Deures sí, deures no?

En ocasions us haureu trobat que moltes de les sortides o activitats que volíeu fer en família han estat anul·lades pel munt de deures que havien de fer els vostres fills. 
També us haureu trobat que quan arriba l'hora de fer deures, els vostres fills es troben cansats i fan els deures com poden i de mala gana. 
En aquests moments, doncs, com a pares hem d'ajudar-los en tot allò que puguem, animar-los, i també oferir recompenses sense que aquestes siguin excessives i diàries, com per exemple organitzar sortides i/o activitats familiars després de fer els deures, etc. 
No obstant, és probable que en moltes d'aquestes situacions, us hàgiu fet la pregunta de quina utilitat tenen els deures, i si realment tota aquesta feina té una repercussió positiva o negativa en els vostres fills.

Tractant aquest tema, avui us volem presentar l'article "Els deures escolars", de Lola Abelló, on s’argumenten diversos conflictes que ens podem trobar enfront els deures i les famílies.
La CEAPA, confederació estatal de les AMPA, recull, des de fa molt de temps, queixes dels pares i mares sobre els problemes que sorgeixen quan se’ls mana als seus fills una gran quantitat de deures per a fer a casa. A aquests fets els pares li diuen hipotecar els caps de setmana i les relacions familiars.         
En realitat per a què serveixen els deures?, realment és per a complementar els aprenentatges explicats a l’escola?, o tan sols és una creença que diu que aquell mestre que no posa deures és un mal docent?
Davant d’aquesta situació la CEAPA denuncia que aquests conflictes venen derivats de l’escola i és aquesta la que no respon adequadament a les necessitats dels infants.
Es considera que sis hores ben aprofitades és el màxim que un infant pot fer al dia sense que aquest es senti cansat. Llavors aquí ens trobem amb el conflicte, ja que si a l’escola es troben 6 hores, i després de les jornades escolars encara han de fer un munt de deures, aquests els faran cansats i de mala gana.    
Per altra banda, el fet que els infants hagin de fer els deures amb l’ajuda dels pares crea diferències socials i culturals. Per una banda tenim famílies estrangeres que no entenen l’idioma, o no tenen els estudis bàsics per a poder ajudar als seus fills, i per altra banda tenim a pares treballadors que són tot el dia fora de casa, i no poden donar l’atenció que voldrien als seus fills.
Si fem un cop d’ull fora de l’estat espanyol podem veure que països com França no atorguen deures als seus alumnes, ja que deleguen que aquests són per a fer a classe i amb la presència del professorat. La seva norma és que l’infant ensenyi a casa el que ha fet a l’escola, i no que ensenyi a l’escola el que ha fet a casa.
Altres països com Bèlgica, els deures estan prohibits per a infants d’educació infantil, i tan sols a cicle inicial (6-8 anys) es comencen a demanar petites feines que els ocupi poc temps i es puguin fer sense l’ajuda d’un adult. A mida que s’avancen els cursos es va introduint més feina, però aquesta feina a cicle superior (10-13 anys) no pot accedir més de 30 minuts al dia.


Autoria: Ronsel

En definitiva, es recomana que tota la feina encomanada es realitzi a l’aula, un lloc propici per a treballar amb l’ajuda del mestre i companys per compartir els aprenentatges. D’aquesta manera els infants disposaran de l’ajuda necessària, de l’ambient òptim i un cop s’acabi la jornada escolar, aquests puguin marxar a casa i gaudir fent activitats amb altres nens o amb la seva família.

Les membres d’aquest bloc, creiem que manar deures als infants no és un recurs dolent, ja que aquest li pot aportar habilitats molt positives per l’infant com la organització, la planificació, l’ordre, l’esforç, l’autoestima, etc. No obstant, creiem que els deures tan sols són un complement de l’aprenentatge, és a dir, dur a terme activitats per a recordar allò que s’ha fet dins l’aula, però de cap manera són una forma d’aprendre conceptes nous que no han pogut ser explicats dins l’aula. També creiem que els deures són individuals, i és el nen el responsable de fer-los. No obstant, és interessant que en aquests moments i sigui present una figura adulta per a que l’infant es senti més segur.

Aquesta és la nostra opinió, quina és la teva? Animeu-vos i compartiu el vostre punt de vista amb nosaltres!

Si us han sorgit més dubtes sobre el tema que hem tractat i voleu conèixer més a fons l’article “Els deures escolars” de l’autora Lola Abelló, a continuació us facilitem l’enllaç.

Per veure l'enllaç de l'article fes clic aquí.

Aquest article es troba a la revista “GUIX d’infantil” nº395. Per si és del vostre interès i voleu saber i conèixer més temes dels que tracta la revista nº395, a continuació us facilitem la referència bibliogràfica.

Abelló, Lola. (2013). Els deures escolars. Guix: Elements d'acció educativa, nº395, p. 54-57.

diumenge, 20 d’abril del 2014

Sant Jordi s'acosta!

S’acosta la diada de Sant Jordi, el dia de la rosa i el llibre que tots els catalans esperem amb alegria. Però, què en saben els més petits d’aquest dia tan especial?

A les escoles es tracta el tema de Sant Jordi, on s’explica la llegenda del drac, es fan manualitats i fins i tot petites representacions però des de casa, també podem fer un munt d’activitats genials relacionades amb el príncep, la princesa i el drac ferotge.

A continuació, us enllacem un petit vídeo amb unes il·lustracions molt maques on ens expliquen la meravellosa llegenda de Sant Jordi.




També us recomanem alguns contes en paper que podeu regalar als més petits de la casa sobre aquesta maca llegenda adaptada per a nens i nenes.
Sant Jordi i el drac
Anna Canyelles
Il·lustracions: Calafell, Roser Síntesi

El meu primer llibre de Sant Jordi
Diversos Autors
Editorial: Estrella Polar
La llegenda de Sant Jordi
Diversos
ESTRELLA POLAR
Il·lustracions: Màriam Ben-Àrab

Per acabar us deixem l’enllaç del Symbaloo de l’Angels on hi trobareu tota mena de recursos relacionats amb la diada de Sant Jordi.




dissabte, 19 d’abril del 2014

Una imatge val més que mil paraules

Avui us presentem un seguit de propostes per potènciar la creativitat  amb una sola imatge !

Esperem que gaudiu d'aquests dies de festa i tradicions.

 (Il·lustració Mamà reciclahttp://mamarecicla.blogspot.com.es/2014/02/la-nena-de-les-bombolles-de-sabo-la.html)

dimecres, 16 d’abril del 2014

CmapTOOLs

Avui us presentem aquest mapa conceptual que hem elaborat les creadores del bloc.

El volem compartir amb vosaltres ja que ultimament sentim a parlar molt de multimèdia, pero de que és tracta realment?

Amb aquest cmap tools podreu conèixer amb un simple cop d'ull la nostra definició d'aquest terme.






dimarts, 15 d’abril del 2014

Erros més comúns quan ajudem a fer deures!

Fer tasques escolars fora de l’horari educatiu és un pilar molt important més enllà del debat actual sobre si els alumnes han de fer o no deures a casa. És una tasca i responsabilitat dels fills, però els pares també compleixen un paper: el de vigilar, donar suport i aconseguir que compleixin les tasques i resoldre dubtes, però mai, mai fer els deures dels vostres fills.
És convenient conèixer quins són els errors més comuns i com resoldre’ls. 

Carmen Guaita professora i vicepresidenta del sindicat de professors ANPE, explica que NO hem de fer quan ajudem als nens i les nenes a fer els deures i enumera els 10 errors més freqüents, els mostrem a continuació:

1. Fer els deures en qualsevol lloc, a la cuina mentre es prepara el sopar, en la sala d'estar mentre altres veuen la tele ...
En el seu lloc: Procurar que el «moment deures» sigui important per a la família: en un lloc fix, és millor si és el seu propi racó d'estudi.
2. Protestar com adults sobre la quantitat o qualitat dels deures.
En el seu lloc: Acceptar-realitat.
3. Fer-los nosaltres.
En el seu lloc: Realitzar les tasques escolars dels fills ni augmenta la seva capacitat de treball ni la seva disciplina, ni els fa aprendre res de nou.
4. Entendre els deures només com nous aprenentatges de coneixements.
En el seu lloc: Els deures escolars són reforços per a l'aprenentatge i, sobretot, una ocasió per aprendre a treballar de manera autònoma.
5. Convertir els deures en el «moment reny» de cada dia.
En el seu lloc: Convertir el temps de fer deures en un temps de pau i tranquil · litat.
6. No prendre seriosament la seva necessitat de presència i suport.
En el seu lloc: Deixar anar el smartphone i estar disponibles per a ells, mirant-i escoltant quan així ho requereixin.
7. Imposar un control absolut.
En el seu lloc: Si volen que els prenguem la lliçó, hem de fer-ho. Si els posem nerviosos o ells ens posen a nosaltres, és millor confiar en la seva responsabil
itat.
8. Evitar el diàleg amb els professors.
En el seu lloc: Potenciar el diàleg i la col · laboració amb els professors i consultar si cal alguna ajuda suplementària.
9. Permetre que afrontin les tasques escolars esgotats ja de tasques extraescolars.
En el seu lloc: Les activitats extraescolars són necessàries però no poden ser obsessives.


10. Ser anàrquics.

Article: Los diez errores más comunes de los padres al hacer los deberes con los hijos.
Per: M. J. PÉREZ-BARCO
Diari ABC 7/01/2013