"El mito de los deberes" - Alfie Kohn

El debat sobre si han de fer o no deures escolars els més petits, està a l’ordre del dia. Les famílies, s’han adonat que cada cop els seus fills porten més i més deures en finalitzar la jornada escolar, molts més dels que ells mateixos realitzaven. És per això, que aquestes muntanyes de deures ocupen tota la jornada de tarda i caps de setmana dels nens i nenes des de primer de primària, inclús abans.

Malauradament, estem tant acostumant que acceptem aquest fet creient que no podem fer-hi res, només queixar-nos i veure com els més petits fan front a jornades interminables que s’allarguen de les 9 de matí a gairebé les 9 del vespre.

El passat any 2012, les famílies de França, van convocar una vaga cosa que va dur aquest tema a debatre’s en els medis de comunicació, i encara avui és un aspecte molt parlat en articles de diaris i revistes.

El llibre que us presentem, “El mito de los deberes”, pretén ser una eina per aquest debat educatiu i social. El seu brillant anàlisi no només exposa que els deures no tenen cap sentit, sinó que també hi ha una forta connexió entre aquests i la visió equivocada que es té de l’educació i la concepció d’aprenentatge.

Els arguments exposats per l’autor Alfie Kohn, ajudaran a famílies i mestres a participar activament en la defensa de l’educació actual i així, la vida dels nostres fills. 

Sortides a la natura

Els nens i nenes passen la majoria d’hores del dia entre quatre parets, l’aula.  Quan arriben a casa, després d’una llarga jornada, tornen a veure’s tancats però aquest cop el propi habitatge. No hem pensat mai que moltes de les coses que fem amb els més petits podem fer-les a la natura? Si el teu fill o filla no entén les parts que caracteritzen una muntanya, sortim a veure’n una!

A continuació, us presentem una activitat molt entretinguda i divertida per a nens i nenes dels quals el seu principal objectiu és saber classificar els arbres en arbres de fulla caduca i arbres de fulla perenne.

Aquesta pràctica ha estat dissenyada per dues de les autores del bloc i juntament amb una altra companya d’educació primària.

Cal dir, que aquesta activitat està pensada per dur a terme tant en família com des de les escoles.

Presentació Prezi:

http://prezi.com/w-u7_5scuvem/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share

A divertir-se!

Perquè cal posar límits?

Antigament, els pares i mestres educaven als nens i les nenes amb el càstig i l'autoritat. 

Per sort, aquest model ha passat a l'hisòria. Avui dia imperen en moltes famílies les relacions democràtiques i afectuoses entre pares, mares i fills. Es permet als nens i les nenes desfogar-se, prendre part en les converses, fer preguntes, protestar i expressar les seves opinions.

Si deixem que els nens discuteixins, ens portin la contrària o fins i tot s'oposin totalment a les nostres idees, els hi transmetem valors molt importants.

L’educació "a l’antiga", basada en l’autoritat, la coacció, i l’ús de la força, no dóna bons resultats: els nens així educats, d’adults, solen ser persones indecises i covards, o pel contrari són persones que solen fer ús de la violència.

En l’altre extrem, la llibertat absoluta dels nens, tal i com s’entenia l’educació en alguns països durant els anys ‘60 i ‘70, tampoc reporta beneficis. Es permetia als nens fer tot allò que volien, esperant amb ingenuïtat que, sense imposar-los límits, es convertissin en bones persones, i el que van aconseguir són adults capritxosos, egoistes i irresponsables.

El més recomanable és un terme mig; les dades sobre educació infantil de què disposem actualment indiquen que una educació excessivament permissiva és tan perjudicial com una d’autoritària.

L'educació en el lleure

S'acosta el final de curs, i amb ell, 2 llargs mesos d'estiu. Dos mesos on els infants busquen divertir-se, trobar-se amb els amics, fer sortides amb la família, etc. La pregunta és “¿La família disposa de tot el seu temps per a dedicar-se al seu fill, i cobrir totes, o la majoria, de necessitats que aquest presenta?.

A hores d’ara ens trobem amb molts pares que, a causa de la seva feina, poden compartir molt poques hores amb els seus fills, i resulta casi impossible fer coincidir els mesos de vacances dels pares amb els dels infants. És llavors quan sorgeix el primer mal de cap de l’estiu; ¿amb qui podem deixar el nostre fill per a que gaudeixi l’estiu i alhora aprengui?

Bé, partint d’aquesta problemàtica ens agradaria presentar-vos aquest vídeo, on es parla de l’esplai Garbí de Mataró, un esplai d’estiu que exposa com funciona, què hi fan, què aprenen els nens, etc.

Amb aquest vídeo volem fer una petita pinzellada sobre la visió educadora que presenten els esplais, ja que en determinades ocasions ens hem trobat amb casos de famílies que creuen que dur al nen a l’esplai és una manera que aquesta entitat tingui cura de l’infant i no estigui sol a casa durant les llargues hores d’estiu.

Segons el nostre punt de vista i la documentació que hem extret de la xarxa, els esplais o associacions de lleure són espais que tenen cura de l’infant, però a més a més tenen el principal objectiu d’educar a infants i joves fora del seu àmbit escolar i familiar. Llavors creiem que pot ser una solució molt útil i positiva dur als infants a esplais, sempre i quan la família s’ho pugui permetre. No obstant, recomanem en qualsevol dels casos que els pares s’informin correctament del funcionament de l’esplai i les activitats que es realitzaran durant les setmanes d’assistència del seu fill.

Vídeo: L'educació en el lleure

També ens agradaria ensenyar-vos un segon vídeo, en continuació amb el primer, sobre quin paper i quins rols poden tenir els pares dins aquests espais i la gran importància que té ser partícips en els moments de lleure dels nostres fills.  

 Vídeo: L'esplai i el rol de la família

Aplicació per a tablets: PUPITRE

S’acosten les vacances d’estiu i amb aquestes els eterns i feixucs quaderns d’estiu dels més petits.  A part d’això, l’elevat preu d’aquests llibrets, suposa un obstacle per a moltes famílies.

Avui, ens agradaria recomanar-vos l’aplicació per a tabletes PUPITRE. Aquesta aplicació ens permet accedir als típics quaderns d’estiu que realitzen els nens i nenes de manera interactiva, divertida i econòmica. Combina els components lúdics amb els educatiu potenciant, així, la motivació dels més petits a l’hora de dur a terme les tasques d’estiu.

Pupitre està dirigida a nens i nenes de 3 a 11 anys, és a dir tots aquells petits que es trobin a educació infantil o primària.

Gràcies aquesta aplicació, treballem totes les competències del currículum escolar a través del joc.

A continuació, trobareu l’anàlisi complert de tots els aspectes relacionats amb PUPITRE, seguit de l’enllaç de descàrrega de l’aplicació.

Anàlisi aplicació:

https://docs.google.com/file/d/0B0WVJgQpRxn6UnBzRWtNYjE1WlU/edit

Enllaç de descàrrega:

https://itunes.apple.com/es/app/pupitre/id576344561?ls=1&mt=8

Esperem que us sigui de gran ajuda. 

Bona Setmana Santa!

Avui comença la Setmana Santa, tota una setmana de vacances per a nens i nenes. Què podem fer per passar una tarda divertida amb els nostres fills o filles? Una mona de pasqua! Als més petits els encanta manipular i què millor per fer-ho que elaborant una mona de xocolata en família.

Aquí us proporcionem l’enllaç de la recepta que ens deixa la pastissera Gemma Clofent, a la seva pàgina “LA CUINA DE CASA”. Una pàgina dedicada a l’elaboració de postres típics de Catalunya.

http://blogs.cuina.cat/lacuinadecasa/2012/04/11/mona-de-pasqua-de-xocolata/ 

Autoria: Gemma Clofent

Esperem que passeu una estona genial i que us llepeu el dits amb la vostra mona. Bon profit!

Preguntes sense resposta

Quan esperes un fill et sorgeixen un munt de preguntes; com serà, m'estimarà, serà simpàtic, serà guapo/a, li donaré el pit, el duré a una llar d'infant, o millor el cuidaré a casa, li serà difícil el control de l'esfínter, dormirà per les nits..., un munt de preguntes que amb l'ajuda de familiars i especialistes (sí es dóna el cas), podran ser resoltes fàcilment. 

No obstant, quan els nens comencen a créixer i ja van a l'escola, comencen a sorgir altres problemes més específics com, les avaluacions, les relacions amb els companys de classe, les activitats extraescolars, els deures, més endavant les xicotes i l'adolescència, i el que més preocupa als pares, els amics, entre d'altres coses, perquè aquests determinaran en gran part la personalitat i el dia a dia del vostre fill.

Per a totes aquestes preguntes teniem una solució, familiaforum.net. Aquesta pàgina es un espai dedicat a les famílies, on es plantegen tot un seguit de preguntes conjuntament amb la seva resposta argumentades per especialistes experts en aquests àmbits. En ella es parla sobre els problemes que poden sorgir quan els nens són petits, i quan aquests es van fent grans, tracta temes com l'adolescència, les amistats, les emocions que es poden sentir en aquestes etapes, etc. També proposa activitats per a fer en família i recomanacions per ajudar a fer els deures, entre d'altres.

Creiem que pot ser un gran recurs per pares més inexperts, per a resoldre tots aquells dubtes que se'ls pugui plantejar.

Per a visitar aquesta pàgina web fes clic aquí!

Ens agraden els deures!

Autoria: Barron Fujimoto

Després d’una llarga jornada d’escola, els nens i nenes arriben a casa esgotats amb només ganes de jugar, mira la televisió o sortir al parc amb els seus companys. Però, i els deures?

En moltes ocasions, l’hora dels deures suposa un conflicte; estic cansat, no en tinc ganes, no ho sé fer... D’aquesta manera, les famílies poden intervenir-hi fent que els deures no siguin un obstacle, motivant als seus fills i filles.

L’article de la pedagoga Alicia Herranz “Los deberes no deben se un suplicio” publicat a la revista Ser Padres, ens proposa alguns suggeriments per potenciar aquesta motivació.

En primer lloc ens parla del factor clau per a la motivació, una bona autoestima, d’aquesta manera hem de confiar en possibilitats dels més petits i inculca’ls-hi que per aprendre ens hem d’equivocar.

És important que ens impliquem en els seus deures i les seves tasques ja que només així s’adonaran de la seva importància i alhora, els hem de felicitar per les seves actuacions.

Moltes vegades, als nens i nenes no els agrada fer els deures perquè creuen que no els deixarà temps per a l’esbarjo, és per això que els hem d’ajudar a organitzar-se i demostrar que amb una bona planificació, ens queda temps per tot.

En quant a les notes, els hem de felicitar si els resultats són positius, sempre i quant no es sentin pressionats. Per contra, si els resultats són negatius, haurem d’evitar els càstigs o els “comentaris despectius” i evitar sempre, les comparacions.

També és interessant ajudar als nens i nenes amb els seus deures mitjançant alguns jocs (o les TIC) o bé proposar pactes amb els més petits intentant que “les recompenses no siguin sempre bens materials”.

Per a més informació, podeu consultar aquest mateix article en aquest enllaç: 

http://www.serpadres.es/3-6-anos/educacion-y-desarrollo/los-deberes-no-deben-ser-un-suplicio.html

Recomanacions de com ajudar a fer deures

Els nens comencen a tenir deures per reforçar els aprenentatges escolars i ajudar-los a posar en pràctica tècniques d'estudi és molt important.

Els pares i les mares poden ajudar als seus fills en relació als deures, perquè aquests són una prioritat fonamental que els ajuda a consolidar uns bons hàbits d'estudi. A continuació us he elaborat un mapa conceptual on podreu veure quins hàbits cal treballar:

(He elaborat aquest mapa conceptual amb el cmap tools, per augmentar la mida només heu de fer un click al damunt!)

Finalment recomano el llibre titulat; Com ajudar als fills a estudiar de Juanjo Fernández.  És un llibre animador i motivador, on trobareu resposta a les inquietuds més diverses, amb contes, anècdotes, situacions quotidianes, i també propostes i conceptes que us resultaran interessants.