"El mito de los deberes" - Alfie Kohn

El debat sobre si han de fer o no deures escolars els més petits, està a l’ordre del dia. Les famílies, s’han adonat que cada cop els seus fills porten més i més deures en finalitzar la jornada escolar, molts més dels que ells mateixos realitzaven. És per això, que aquestes muntanyes de deures ocupen tota la jornada de tarda i caps de setmana dels nens i nenes des de primer de primària, inclús abans.

Malauradament, estem tant acostumant que acceptem aquest fet creient que no podem fer-hi res, només queixar-nos i veure com els més petits fan front a jornades interminables que s’allarguen de les 9 de matí a gairebé les 9 del vespre.

El passat any 2012, les famílies de França, van convocar una vaga cosa que va dur aquest tema a debatre’s en els medis de comunicació, i encara avui és un aspecte molt parlat en articles de diaris i revistes.

El llibre que us presentem, “El mito de los deberes”, pretén ser una eina per aquest debat educatiu i social. El seu brillant anàlisi no només exposa que els deures no tenen cap sentit, sinó que també hi ha una forta connexió entre aquests i la visió equivocada que es té de l’educació i la concepció d’aprenentatge.

Els arguments exposats per l’autor Alfie Kohn, ajudaran a famílies i mestres a participar activament en la defensa de l’educació actual i així, la vida dels nostres fills. 

“Vivo en el futuro y esto es lo que veo” – Nick Bilton

“Vivo en el futuro y esto es lo que veo” és un llibre escrit per Nick Bilton, un periodista de The New York Times i autor de Bits, un dels blocs de referencia a nivell mundial.

Bilton amb aquest llibre intenta fer un exercici de visualització que permet imaginar un futur pel qual ja estem transitant. Hem de ser conscients que els medis de comunicació tenen cada vegada més força en la nostra societat i que res podrà ser com abans de l’arribada d’Internet i les noves tecnologies.

En aquest llibre Bilton explica la quantitat de possibilitats que ofereix Internet, quines són les nostres responsabilitats davant d’aquest, quines oportunitats ofereix i com utilitzar-lo correctament per a que fem un ús responsable i útil.

Bilton puntualitza diferents aspectes de les noves tecnologies i posa exemples d’innovacions que s’han fet per Internet, com la comercialització de productes, les xarxes socials..., i com aquests aspectes afecten al nostre dia a dia.

Creiem que aquest llibre pot ser molt interessant per aquelles famílies més allunyades de les noves tecnologies, que desconeixen més els temes que l’envolten, les possibilitats que ofereix..., però també quins aspectes hem d’evitar i/o anar més en compte, sobretot amb els més petits de casa.

Així doncs us convidem a la seva lectura i a la reflexió!

Bilton, Nick (2011). Vivo en el futuro y esto es lo que veo (1a ed.). Gestión 2000.

Quins són els objectius dels deures escolars?

Com ens bé ens exposa la psicòloga Montserrat Margenat al seu article Los deberes escolares, el fet que els nens i nenes tinguin deures en acabar la jornada escolar, és un fet tan assumint que no és discutida ni per famílies, ni mestres ni tan sols els propis alumnes. Però, quin és la finalitat d’aquests? 

Es creu, que aquests tenen l’objectiu d’assegurar allò que s’ha après a classe durant el dia. Però ara bé, Montserrat ens planteja la següent qüestió: si els deures serveixen per garantir l’aprenentatge del nen, aquells nens que necessiten aquest suport ja que els costa una mica més que a la resta del grup, els serà molt difícil realitzar aquestes tasques sense ajuda. D’altra banda, els nens que no els suposa cap esforç, és necessari insistir en aquests continguts que ja té assumits?

Podeu consultar l'article a 

(2004). Aula de Innovación Educativa. [Versión electrónica]. Revista Aula de Innovación Educativa 135

L'escola frena el desenvolupament de la creativitat

Avui us presentem a en Ken Robinson. Per tothom qui no el conegui és Educador, Sociòleg i Escriptor, expert en temes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l’educació i els recursos humans.

A continuació us adjuntem fent clic aquí, un vídeo que ens parla de com l’educació que es du a terme a les escoles desacredita i bloqueja el desenvolupament de la creativitat.

El vídeo dura aproximadament 17 minuts però és molt interessant tan per mestres com per pares i mares!

Per veure el vídeo clic aquí

Deures sí, deures no?

En ocasions us haureu trobat que moltes de les sortides o activitats que volíeu fer en família han estat anul·lades pel munt de deures que havien de fer els vostres fills. 

També us haureu trobat que quan arriba l'hora de fer deures, els vostres fills es troben cansats i fan els deures com poden i de mala gana. 

En aquests moments, doncs, com a pares hem d'ajudar-los en tot allò que puguem, animar-los, i també oferir recompenses sense que aquestes siguin excessives i diàries, com per exemple organitzar sortides i/o activitats familiars després de fer els deures, etc. 

No obstant, és probable que en moltes d'aquestes situacions, us hàgiu fet la pregunta de quina utilitat tenen els deures, i si realment tota aquesta feina té una repercussió positiva o negativa en els vostres fills.

Tractant aquest tema, avui us volem presentar l'article "Els deures escolars", de Lola Abelló, on s’argumenten diversos conflictes que ens podem trobar enfront els deures i les famílies.

La CEAPA, confederació estatal de les AMPA, recull, des de fa molt de temps, queixes dels pares i mares sobre els problemes que sorgeixen quan se’ls mana als seus fills una gran quantitat de deures per a fer a casa. A aquests fets els pares li diuen hipotecar els caps de setmana i les relacions familiars.         
En realitat per a què serveixen els deures?, realment és per a complementar els aprenentatges explicats a l’escola?, o tan sols és una creença que diu que aquell mestre que no posa deures és un mal docent?

Davant d’aquesta situació la CEAPA denuncia que aquests conflictes venen derivats de l’escola i és aquesta la que no respon adequadament a les necessitats dels infants.
Es considera que sis hores ben aprofitades és el màxim que un infant pot fer al dia sense que aquest es senti cansat. Llavors aquí ens trobem amb el conflicte, ja que si a l’escola es troben 6 hores, i després de les jornades escolars encara han de fer un munt de deures, aquests els faran cansats i de mala gana.    

Per altra banda, el fet que els infants hagin de fer els deures amb l’ajuda dels pares crea diferències socials i culturals. Per una banda tenim famílies estrangeres que no entenen l’idioma, o no tenen els estudis bàsics per a poder ajudar als seus fills, i per altra banda tenim a pares treballadors que són tot el dia fora de casa, i no poden donar l’atenció que voldrien als seus fills.

Si fem un cop d’ull fora de l’estat espanyol podem veure que països com França no atorguen deures als seus alumnes, ja que deleguen que aquests són per a fer a classe i amb la presència del professorat. La seva norma és que l’infant ensenyi a casa el que ha fet a l’escola, i no que ensenyi a l’escola el que ha fet a casa.

Altres països com Bèlgica, els deures estan prohibits per a infants d’educació infantil, i tan sols a cicle inicial (6-8 anys) es comencen a demanar petites feines que els ocupi poc temps i es puguin fer sense l’ajuda d’un adult. A mida que s’avancen els cursos es va introduint més feina, però aquesta feina a cicle superior (10-13 anys) no pot accedir més de 30 minuts al dia.

Autoria: Ronsel

En definitiva, es recomana que tota la feina encomanada es realitzi a l’aula, un lloc propici per a treballar amb l’ajuda del mestre i companys per compartir els aprenentatges. D’aquesta manera els infants disposaran de l’ajuda necessària, de l’ambient òptim i un cop s’acabi la jornada escolar, aquests puguin marxar a casa i gaudir fent activitats amb altres nens o amb la seva família.

Les membres d’aquest bloc, creiem que manar deures als infants no és un recurs dolent, ja que aquest li pot aportar habilitats molt positives per l’infant com la organització, la planificació, l’ordre, l’esforç, l’autoestima, etc. No obstant, creiem que els deures tan sols són un complement de l’aprenentatge, és a dir, dur a terme activitats per a recordar allò que s’ha fet dins l’aula, però de cap manera són una forma d’aprendre conceptes nous que no han pogut ser explicats dins l’aula. També creiem que els deures són individuals, i és el nen el responsable de fer-los. No obstant, és interessant que en aquests moments i sigui present una figura adulta per a que l’infant es senti més segur.

Aquesta és la nostra opinió, quina és la teva? Animeu-vos i compartiu el vostre punt de vista amb nosaltres!

Si us han sorgit més dubtes sobre el tema que hem tractat i voleu conèixer més a fons l’article “Els deures escolars” de l’autora Lola Abelló, a continuació us facilitem l’enllaç.

Per veure l'enllaç de l'article fes clic aquí.

Aquest article es troba a la revista “GUIX d’infantil” nº395. Per si és del vostre interès i voleu saber i conèixer més temes dels que tracta la revista nº395, a continuació us facilitem la referència bibliogràfica.

Abelló, Lola. (2013). Els deures escolars. Guix: Elements d'acció educativa, nº395, p. 54-57.

Erros més comúns quan ajudem a fer deures!

Fer tasques escolars fora de l’horari educatiu és un pilar molt important més enllà del debat actual sobre si els alumnes han de fer o no deures a casa. És una tasca i responsabilitat dels fills, però els pares també compleixen un paper: el de vigilar, donar suport i aconseguir que compleixin les tasques i resoldre dubtes, però mai, mai fer els deures dels vostres fills.

És convenient conèixer quins són els errors més comuns i com resoldre’ls. 

Carmen Guaita professora i vicepresidenta del sindicat de professors ANPE, explica que NO hem de fer quan ajudem als nens i les nenes a fer els deures i enumera els 10 errors més freqüents, els mostrem a continuació:

1. Fer els deures en qualsevol lloc, a la cuina mentre es prepara el sopar, en la sala d'estar mentre altres veuen la tele ...

En el seu lloc: Procurar que el «moment deures» sigui important per a la família: en un lloc fix, és millor si és el seu propi racó d'estudi.

2. Protestar com adults sobre la quantitat o qualitat dels deures.

En el seu lloc: Acceptar-realitat.

3. Fer-los nosaltres.

En el seu lloc: Realitzar les tasques escolars dels fills ni augmenta la seva capacitat de treball ni la seva disciplina, ni els fa aprendre res de nou.

4. Entendre els deures només com nous aprenentatges de coneixements.

En el seu lloc: Els deures escolars són reforços per a l'aprenentatge i, sobretot, una ocasió per aprendre a treballar de manera autònoma.

5. Convertir els deures en el «moment reny» de cada dia.

En el seu lloc: Convertir el temps de fer deures en un temps de pau i tranquil · litat.

6. No prendre seriosament la seva necessitat de presència i suport.

En el seu lloc: Deixar anar el smartphone i estar disponibles per a ells, mirant-i escoltant quan així ho requereixin.

7. Imposar un control absolut.

En el seu lloc: Si volen que els prenguem la lliçó, hem de fer-ho. Si els posem nerviosos o ells ens posen a nosaltres, és millor confiar en la seva responsabil

itat.

8. Evitar el diàleg amb els professors.

En el seu lloc: Potenciar el diàleg i la col · laboració amb els professors i consultar si cal alguna ajuda suplementària.

9. Permetre que afrontin les tasques escolars esgotats ja de tasques extraescolars.

En el seu lloc: Les activitats extraescolars són necessàries però no poden ser obsessives.

10. Ser anàrquics.

Article: Los diez errores más comunes de los padres al hacer los deberes con los hijos.

Per: M. J. PÉREZ-BARCO

Diari ABC 7/01/2013

Ens agraden els deures!

Autoria: Barron Fujimoto

Després d’una llarga jornada d’escola, els nens i nenes arriben a casa esgotats amb només ganes de jugar, mira la televisió o sortir al parc amb els seus companys. Però, i els deures?

En moltes ocasions, l’hora dels deures suposa un conflicte; estic cansat, no en tinc ganes, no ho sé fer... D’aquesta manera, les famílies poden intervenir-hi fent que els deures no siguin un obstacle, motivant als seus fills i filles.

L’article de la pedagoga Alicia Herranz “Los deberes no deben se un suplicio” publicat a la revista Ser Padres, ens proposa alguns suggeriments per potenciar aquesta motivació.

En primer lloc ens parla del factor clau per a la motivació, una bona autoestima, d’aquesta manera hem de confiar en possibilitats dels més petits i inculca’ls-hi que per aprendre ens hem d’equivocar.

És important que ens impliquem en els seus deures i les seves tasques ja que només així s’adonaran de la seva importància i alhora, els hem de felicitar per les seves actuacions.

Moltes vegades, als nens i nenes no els agrada fer els deures perquè creuen que no els deixarà temps per a l’esbarjo, és per això que els hem d’ajudar a organitzar-se i demostrar que amb una bona planificació, ens queda temps per tot.

En quant a les notes, els hem de felicitar si els resultats són positius, sempre i quant no es sentin pressionats. Per contra, si els resultats són negatius, haurem d’evitar els càstigs o els “comentaris despectius” i evitar sempre, les comparacions.

També és interessant ajudar als nens i nenes amb els seus deures mitjançant alguns jocs (o les TIC) o bé proposar pactes amb els més petits intentant que “les recompenses no siguin sempre bens materials”.

Per a més informació, podeu consultar aquest mateix article en aquest enllaç: 

http://www.serpadres.es/3-6-anos/educacion-y-desarrollo/los-deberes-no-deben-ser-un-suplicio.html

Recomanacions de com ajudar a fer deures

Els nens comencen a tenir deures per reforçar els aprenentatges escolars i ajudar-los a posar en pràctica tècniques d'estudi és molt important.

Els pares i les mares poden ajudar als seus fills en relació als deures, perquè aquests són una prioritat fonamental que els ajuda a consolidar uns bons hàbits d'estudi. A continuació us he elaborat un mapa conceptual on podreu veure quins hàbits cal treballar:

(He elaborat aquest mapa conceptual amb el cmap tools, per augmentar la mida només heu de fer un click al damunt!)

Finalment recomano el llibre titulat; Com ajudar als fills a estudiar de Juanjo Fernández.  És un llibre animador i motivador, on trobareu resposta a les inquietuds més diverses, amb contes, anècdotes, situacions quotidianes, i també propostes i conceptes que us resultaran interessants.