Deures sí, deures no?

En ocasions us haureu trobat que moltes de les sortides o activitats que volíeu fer en família han estat anul·lades pel munt de deures que havien de fer els vostres fills. 

També us haureu trobat que quan arriba l'hora de fer deures, els vostres fills es troben cansats i fan els deures com poden i de mala gana. 

En aquests moments, doncs, com a pares hem d'ajudar-los en tot allò que puguem, animar-los, i també oferir recompenses sense que aquestes siguin excessives i diàries, com per exemple organitzar sortides i/o activitats familiars després de fer els deures, etc. 

No obstant, és probable que en moltes d'aquestes situacions, us hàgiu fet la pregunta de quina utilitat tenen els deures, i si realment tota aquesta feina té una repercussió positiva o negativa en els vostres fills.

Tractant aquest tema, avui us volem presentar l'article "Els deures escolars", de Lola Abelló, on s’argumenten diversos conflictes que ens podem trobar enfront els deures i les famílies.

La CEAPA, confederació estatal de les AMPA, recull, des de fa molt de temps, queixes dels pares i mares sobre els problemes que sorgeixen quan se’ls mana als seus fills una gran quantitat de deures per a fer a casa. A aquests fets els pares li diuen hipotecar els caps de setmana i les relacions familiars.         
En realitat per a què serveixen els deures?, realment és per a complementar els aprenentatges explicats a l’escola?, o tan sols és una creença que diu que aquell mestre que no posa deures és un mal docent?

Davant d’aquesta situació la CEAPA denuncia que aquests conflictes venen derivats de l’escola i és aquesta la que no respon adequadament a les necessitats dels infants.
Es considera que sis hores ben aprofitades és el màxim que un infant pot fer al dia sense que aquest es senti cansat. Llavors aquí ens trobem amb el conflicte, ja que si a l’escola es troben 6 hores, i després de les jornades escolars encara han de fer un munt de deures, aquests els faran cansats i de mala gana.    

Per altra banda, el fet que els infants hagin de fer els deures amb l’ajuda dels pares crea diferències socials i culturals. Per una banda tenim famílies estrangeres que no entenen l’idioma, o no tenen els estudis bàsics per a poder ajudar als seus fills, i per altra banda tenim a pares treballadors que són tot el dia fora de casa, i no poden donar l’atenció que voldrien als seus fills.

Si fem un cop d’ull fora de l’estat espanyol podem veure que països com França no atorguen deures als seus alumnes, ja que deleguen que aquests són per a fer a classe i amb la presència del professorat. La seva norma és que l’infant ensenyi a casa el que ha fet a l’escola, i no que ensenyi a l’escola el que ha fet a casa.

Altres països com Bèlgica, els deures estan prohibits per a infants d’educació infantil, i tan sols a cicle inicial (6-8 anys) es comencen a demanar petites feines que els ocupi poc temps i es puguin fer sense l’ajuda d’un adult. A mida que s’avancen els cursos es va introduint més feina, però aquesta feina a cicle superior (10-13 anys) no pot accedir més de 30 minuts al dia.

Autoria: Ronsel

En definitiva, es recomana que tota la feina encomanada es realitzi a l’aula, un lloc propici per a treballar amb l’ajuda del mestre i companys per compartir els aprenentatges. D’aquesta manera els infants disposaran de l’ajuda necessària, de l’ambient òptim i un cop s’acabi la jornada escolar, aquests puguin marxar a casa i gaudir fent activitats amb altres nens o amb la seva família.

Les membres d’aquest bloc, creiem que manar deures als infants no és un recurs dolent, ja que aquest li pot aportar habilitats molt positives per l’infant com la organització, la planificació, l’ordre, l’esforç, l’autoestima, etc. No obstant, creiem que els deures tan sols són un complement de l’aprenentatge, és a dir, dur a terme activitats per a recordar allò que s’ha fet dins l’aula, però de cap manera són una forma d’aprendre conceptes nous que no han pogut ser explicats dins l’aula. També creiem que els deures són individuals, i és el nen el responsable de fer-los. No obstant, és interessant que en aquests moments i sigui present una figura adulta per a que l’infant es senti més segur.

Aquesta és la nostra opinió, quina és la teva? Animeu-vos i compartiu el vostre punt de vista amb nosaltres!

Si us han sorgit més dubtes sobre el tema que hem tractat i voleu conèixer més a fons l’article “Els deures escolars” de l’autora Lola Abelló, a continuació us facilitem l’enllaç.

Per veure l'enllaç de l'article fes clic aquí.

Aquest article es troba a la revista “GUIX d’infantil” nº395. Per si és del vostre interès i voleu saber i conèixer més temes dels que tracta la revista nº395, a continuació us facilitem la referència bibliogràfica.

Abelló, Lola. (2013). Els deures escolars. Guix: Elements d'acció educativa, nº395, p. 54-57.